”Cada matí, i
cada nit; miraré per la finestra. Veuré un nou paisatge cada dia, i
viatjaré per països exòtics, càlids o freds. Visitaré les ciutats més modernes i lluminoses, o els poblets més tranquils. Des de Roma fins a Berlin. Passant per Casablanca i Istambul.. Sense oblidar-me de Paris. I el dia que menys m’ho esperi estaré tant lluny que em sentiré capaç de trepitjar la lluna o de parlar amb un extraterrestre a Mart.” “Però com t’ho faràs per viatjar tant i tan lluny?” “Mare, simplement utilitzaré la imaginació."
 |
| Noia a la finestra, Salvador Dalí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada