La Teresa va entrar al bar amb el
cap cot, decebuda. Es va demanar un capuccino i va seure en un racó, on la gent
no molestés gaire per a poder-se concentrar. Seia amb les cames creuades,
pensativa. Va treure una carpeta d’un bolso molt gros que portava. D’allí en va
treure els seus apunts. Tenia examen la setmana següent, sobre història
clàssica romana. La Teresa havia pensat que si viatjava a Roma, estudiar seria
més fàcil, ja que podria visitat els edificis on van succeir totes aquelles històries
i no hauria d’estar mirant una fotografia de la Capella Sixtina, tal i com feia
aleshores, tot i estant ja a Itàlia. Però no era així. La seva vida havia canviat,
però no tant com es pensava. Vivia en un pis d’estudiants, compartit amb un
anglès i una noia russa. Havien congeniat molt bé tots tres. Sortien a sopar
molt sovint, i s’havien tornat casi inseparables. S’ho passava molt bé, havia
trobat bons amics al pis, i a les classes. Però encara no havia complert els
objectius del seu viatge d’estudis.
Tenia tres somnis. El primer,
potser era el més cursi de tots, era trobar l’amor de la seva vida, o almenys
un amor. Per què, on millor que trobar l’amor, que a la ciutat de l’amor. S’havia
imaginat tants cops passejant per la Fontana du Trevi o altres llocs preciosos acompanyada.
Els segon era visitat tots els llocs de la ciutat tant bells com havia vist en
els seus llibres. No en volia deixar ni un sense veure. Però després de dos
mesos a la ciutat encara no n’havia visitat cap. Només havia vist alguns
edificis des de fora, quan i passava amb l’autobús. I per últim, volia ser una gran escriptora.
Volia trobar la inspiració per a escriure una gran novel·la. Ja havia escrit
contes curts en una pàgina a internet, però ara volia fer una gran novel·la.
El cafè s’havia refredat i no n’havia
fet cap glop. Tampoc havia passat pàgina dels seus apunts. Estava massa
capficada reflexionant sobre la seva vida.
-
Cosa c'è di sbagliato con te? Tu pensi troppo. (Què et passa? Penses massa)
La Teresa va mirar sorpresa i exaltada.
Estava tant concentrada que ni s’havia adonat que algú se li havia apropat. Era
una monja, una mica velleta, d’edat avançada. Tenia les arrugues bastant
marcades, tot i això se la veia prou eixerida.
-
Niente (Res)
-
Dai, parlare. (Vinga, diga'm-ho)
Va pensar que realment no hi
tenia res a perdre, així que li va explicar tot allò que li passava pel cap. La
senyora la va escoltar sense deixar-se perdre cap detall.
-
La soluzione è semplice. Realizzare i vostri
desideri, visitare Roma. (La solució és fàcil. Realitza els teus somnis, vés a visitar Roma)
Un consell tant senzill, una cosa
tant simple. Sempre ho havia pensat, però no trobava el moment. Ara. En aquell
precís instant, es va adonar que el millor moment per fer una cosa, era en el
moment en que s’hi pensava. En comptes de seguir seient en aquell bar, perquè
no anava a veure algun lloc de Roma? Va recollir totes les coses, i
com que encara tenia tres hores lliures abans d’entrar a classe, va decidir
marxar al lloc on més aventures van passar en l’edat Romana, el fòrum Romà.
En arribar, va passejar pel lloc.
Va trobar una ombra sota un arbre florit, va treure una llibreta que portava
sempre a sobre per si mai li venia una idea, i es va posar a escriure una
història sobre aquell lloc.
Un cop va
acabar d'escriure, es va aixecar i se'n va anar cap a classe, una mica més
contenta que feia unes hores, amb una història sota el braç. Semblava com si
aquella estona que havia invertit en ella mateixa li havia recarregat les
piles. Estava atenta a classe, no es perdia ni una paraula de la professora que
explicava amb tots els detalls possibles sobre el Ponte Sant'Angelo. Va ser
construït entre l'any 134 i 139 per unir el centre de Roma amb els Castell de
Sant Angelo. Un pont amb tants anys, havia de contenir un munt d'històries.
Segons una llegenda popular romana, un àngel va aparèixer a la teulada del Castell
per anunciar el final d’una plaga que havia fet molt mal a la ciutat.
Aleshores, moltíssima gent va peregrinar cap al pont, per poder contemplar i
resar a l’àngel. A causa d’aquesta allau de gent, el pont s’havia esfondrat.
Però el van arreglar posant, anys més tard, 10 àngels a cada costat del pont, i
cada un sostenia un dels deu elements de la passió. A la Teresa li semblava
fascinant tota la història. Estava indignada amb si mateixa per no prestar l’atenció
necessària a totes les classes, ja que la història de cada edifici de Romà, o
de qualsevol lloc és increïble.
Estava
decidida, després de sopar, aniria a veure aquell pont. Així podria llegir
personalment les inscripcions sota cada àngel, i això li donaria punts a favor
a l’hora d’estudiar. Ho va comentar als seus companys la seva idea. Ells li van
negar, li van prohibir anar a aquell pont de nit i tota sola. Es veu que per
allí prop es mou gent perillosa, i que no és recomanable passejar-hi sol si no
és d’extrema necessitat. Tot i això, la Teresa se’n moria de ganes d’anar-hi.
Així que els seus companys es van oferir a acompanyar-la el divendres sortint
de classe, si després ella els prometia que aniria al bar a fer unes copes, ja
que encara no l’havien vist sortint de festa. Van acceptar tots plegats.
El divendres
es va fer esperar entre mig de treballs i entregues, però va arribar. I tots
van anar al pont. Si van passar una bona estona, mirant els àngels, els arcs
del pont, les columnes... Repetien les coses que havien après a classe. Mentre
estaven allà van veure un home begut que feia massa escàndol i s’aproximava
massa a les vores del pont, mentre insultava als àngels i els hi preguntava si
eren capaços de salvar-ho a ell també. Així que van decidir anar cap al bar. La
Teresa es va inspirar just en el camí, volia anar a casa a escriure aquella
història que se l’hi havia acudit, però no podia marxar sense cap raó
important, els seus amics s’enfadarien amb ella si ara marxava. Així que mentre
sopaven al bar, va agafar el mòbil amagat sota la taula i es va posar a
escriure tot allò que li rondava pel cap mentre, amb dificultat, intentava
seguir la conversa.
Quan van tornar a creuar el pont per tornar a dormir, van veure un parell de cotxes de policia i una ambulància rodejant el pont. Pujaven a una camilla a l'ambulància, amb un cos tapat al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada